Newsletter de novetats comptables en col.laboració amb ACCID. Núm 8/2019.

maig 13, 2019Sense categoria

Logo Accid

Núm. 8/2019

NOVETATS COMPTABLES

Nacionals

  • Àmbit d’aplicació de l’obligació de publicar l’estat d’informació no financera, en el sentit de l’article 49 paràgrafs 5 i 6 del Codi de Comerç i article 262.5 del TRLSC.

    En relació amb les qüestions plantejades i tenint en compte les consideracions exposades, cal concloure el següent:
    1.- L’esment a les societats filials en la nova redacció de l’apartat 5 de l’article 49 del Codi de Comerç ha d’entendre’s referida a totes les societats dependents, amb independència del país on radiqui el domicili social d’aquestes.
    2.- La dispensa de presentar l’estat d’informació no financera individual es refereix a totes les societats depenents d’un grup que compleixin els requisits previstos en l’article 262.5 del TRLSC, ja que la Llei no distingeix ni limita la seva aplicació per raó de territori. No obstant això, sobre el contingut que ha d’incloure l’estat d’informació no financera, ha de precisar-se que regeix el previst en l’article 49.6 del Codi de Comerç. Pel que, si no es proporcionés aquest contingut de forma voluntària en l’estat d’informació no financera consolidat per una societat dominant domiciliada fora d’Espanya, la societat espanyola vindrà obligada a elaborar a Espanya un estat d’informació no financera que inclogui aquesta informació complementària exigida en comparació amb la requerida als articles 19.bis.1 i 29.bis.1 de la Directiva.
    3.- Una societat espanyola que sigui depenent d’una dominant i, al mateix temps, sigui dominant d’un subgrup, estarà dispensada d’elaborar l’estat d’informació no financera consolidat, amb independència del domicili de la societat dominant que elabora l’estat d’informació no financera consolidat, en els mateixos termes i per les mateixes raons exposades en la contestació a la pregunta anterior sobre l’àmbit d’aplicació de la dispensa regulada en l’article 262.5 del TRLSC.
    4.- Les societats individuals a les quals es refereix l’article 262.5 del TRLSC estan obligades a la verificació prevista en l’article 49.6 del Codi de Comerç.

    BOICAC 117/MARÇ 2019. Consulta 1. +Info

 

  • Subvencions, donacions i llegats rebuts. Subvenció rebuda per realitzar estudi de mercat i cursos de formació. NRV 18a.

    En els supòsits plantejats a la consulta, si l’objecte de la concessió de les subvencions és el finançament de despeses específiques, aquesta serà la finalitat que haurà de considerar-se a l’hora d’aplicar els criteris inclosos en la NRV 18a.1 del PGC. En aquest sentit, en el cas de l’estudi de mercat la subvenció es pot qualificar com no reintegrable i imputar-se com a ingrés en proporció a la despesa executada (60%) en la data de formulació dels comptes anuals, sempre que no existeixin dubtes raonables que es conclourà en els termes fixats en les condicions de l’atorgament. Per a la resta de la despesa (40%) a realitzar en el pròxim exercici, les subvencions concedides s’entendran reintegrables havent de figurar al passiu del balanç d’aquest exercici. En el cas dels cursos de formació subvencionats considerant que no s’ha efectuat cap despesa i que els cursos es realitzaran en els dos pròxims exercicis, als comptes del present exercici les subvencions concedides s’entendran reintegrables, havent de figurar en al passiu del balanç com a deutes.
    BOICAC 117/MARÇ 2019. Consulta 2. +Info

  • Efecte impositiu de la “reserva de capitalització” regulada en la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’Impost de Societats, als comptes anuals individuals de societats que tributen en règim de consolidació fiscal. NRV 13a i RICAC de 9 de febrer de 2016.

    En conseqüència, per a resoldre la qüestió plantejada caldria portar a col·lació per analogia la regulació en matèria de deduccions i bonificacions de la citada Resolució, i sobre la base d’aquesta normativa concloure que la reducció en l’impost corrent correspondrà a la societat que hagi incrementat els fons propis, perquè aquesta circumstància sembla ser el pressupost bàsic o desencadenant de l’incentiu, encara que la reserva s’hagi dotat per una altra societat, llevat que des d’un punt de vista fiscal la dotació de la reserva per una altra societat alliberi a la societat que ha increment els fons propis de l’obligació de mantenir aquest increment, en aquest cas la reducció en la despesa per impost corrent hauria d’aplicar-lo la societat que doti la reserva.
    BOICAC 117/MARÇ 2019. Consulta 3. +Info

 

 

Noticias relacionadas

ACCID nº 10/2024

ACCID nº 10/2024

Newsletter de les novetats comptables en col·laboració amb ACCID. Nº 10/2024.